La Plataforma en
defensa de l'Ensenyament Públic torna a eixir al carrer per a manifestar
el seu rebuig a l'avantprojecte de llei educativa del ministre Wert i a
la greu situació actual de retallades i desmantellament que està patint
l'educació com servei públic fonamental.
La
manifestació del pròxim dissabte 9 de febrer i les assemblees
informatives sobre la LOMQE, que s'han anant realitzant i que van
comptar amb la presència de la Plataforma el passat dilluns 4 a l'IES
Isabel de Villena, han sigut la continuació de la campanya encetada en
desembre contra l'avantprojecte de LOMQE, contra les retallades en
ensenyament i pel valencià amb les manifestacions a Alacant i València
el 13 de desembre i a Castelló el dia 15.
Per
això aquesta convocatòria manté el lema general emprat aquest curs
"Posa Fil a l'Agulla" i el lema específic "Front a les retallades i a la
LOMQE ‘Defensem l'Escola Pública i en valencià'". Aquest atac contra
els drets socials, de ciutadania i educatius amenaça amb desmantellar el
servei públic que hem anat construint des de l'inici de la democràcia i
ens torna enrere a l'escola franquista.
No a la LOMQE, SI al VALENCIÀ
L'Administració
educativa encara no ha donat cap resposta a com es conjugarà el que
marca el Decret de plurilingüisme amb la proposta en matèria de llengües
de la LOMQE. Ara mateix, l'avantprojecte de la LOMQE prohibeix la
immersió lingüística en valencià i obliga a augmentar la docència en
castellà d'àrees no lingüístiques.
Respecte
al tractament de les llengües, la LOMQE suposa un retrocés de dècades,
un atac al Programa Plurilingüe en Valencià, l'únic que garanteix la
competència lingüística per igual de les dues llengües oficials. El
ministre Wert hauria d'aprendre que no hi ha assignatures de llengües i
prou, sinó que a totes les àrees d'ensenyament es treballa la llengua,
perquè és el vehicle transmissor de coneixement. Les llengües s'aprenen a
través de les matemàtiques, del coneixement del medi, de l'educació
física...No podem formar alumnat multilingüe si no ens estimem les
llengües, les pròpies i les altres.
De
la mateixa manera que la LOMQE pretén assegurar que a les famílies que
demanen ensenyament monolingüe en castellà se'ls ha de garantir, cal
assegurar als vora 100.000 alumnes que demanarien ensenyament
plurilingüe en valencià, que puguen escollir la seua opció.
No a la LOMQE, sí a l'escola Pública
La
nova llei educativa col•labora en el desmantellament del servei públic
educatiu perquè permet la segregació de l'alumnat per sexes, els
classifica d'acord amb el seu rendiment educatiu i procedència social,
elimina tot vestigi de funcionament i gestió democràtica dels centres,
reforça l'ensenyament d'una religió, considera l'educació al servei de
l'empresa i potencia la privatització, es basa en la competitivitat
entre l'alumnat i els centres, deixa a la seua sort l'alumnat amb
necessitats educatives especials i margina el valencià.
Per
contra, la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic aposta per un
ensenyament basat en la cooperació, la solidaritat, la formació en
valors, la lluita contra les desigualtats socials, l'atenció
personalitzada a l'alumnat, la gestió participativa i democràtica dels
centres, la laïcitat, la potenciació de la xarxa pública, la qualitat i
la potenciació de l'ensenyament en valencià.
La
Conselleria d'Educació s'està avançant a la LOMQE amb l'aprovació de
diverses mesures que tendeixen a la classificació de l'alumnat i dels
centres (districte únic) o a la marginació del valencià (Decret de
plurilingüisme), a més d'aplicar tot tipus de retallades a l'ensenyament
públic:
- L'eliminació de
tot tipus d'ajudes a l'alumnat i a les famílies, l'increment de taxes
universitàries, la reducció de beques de llibres, de menjador, etc
atempten contra el principi de gratuïtat de l'ensenyament contingut en
la constitució espanyola i que garanteix la igualtat d'oportunitats per a
tots els alumnes sense excepció.
No a la LOMQE, pels DRETS LABORALS I SOCIALS
La
nova llei també tindrà un impacte negatiu en drets laborals assolits i
consolidats fins ara. Les noves funcions de les direccions quant a la
tria de professorat, tant funcionari de carrera com interí,
desregularitza els procediments de provisió de llocs de treball
existents fins ara com el concurs de trasllats o les borses de treball.
També convertirà, des del punt de vista de la gestió, els centres
públics en empreses privades controlades per un gestor amb molt de poder
que podrà imposar els seus criteris al claustre i al consell escolar.
La participació democràtica desapareix i, per tant, les condicions
laborals es veuran greument perjudicades.
Els
canvis en l'estructura de les matèries i assignatures i
l'especialització curricular, especialment del batxillerat, també
influirà negativament en les condicions laborals del professorat. Moltes
assignatures passen a ser optatives i molts departaments es veuran
perjudicats amb importants reduccions horàries i els consegüents
acomiadaments de professorat interí i supressions i desplaçaments de
professorat funcionari de carrera.
L'augment innecessari de dies per a obtenir professorat substitut per a les baixes; l'augment del nombre d'hores lectives als docents que no dedicaran a altres activitats necessàries; l'augment de ràtios i la corresponent supressió de grups en tots els nivells; l'acomiadament d'un gran nombre de docents interins i la supressió de grups de compensatòria, acolliment, diversificació i desdoblaments, estan convertint a l'educació pública en un servei assistencial lluny de dotar-la de qualitat.
Enguany
la Conselleria ha modificat unilateralment les plantillles de primària
per a retallar centenars de llocs de treball. Ja són uns 5000 docents
interins els que s'han quedat sense feina en tres anys i l'objectiu del
PP és d'arribar als 10.000.
